DESCRIPCIÓ DE LA SESSIÓ
M’havia proposat els objectius següents:
- Substitució pronominal
- Saber la diferència entres sinònim, antònim i hipònim
- Organitzar el projecte: història de la llengua
ANÀLISI I REFLEXIÓ DESPRÉS DE LA SESSIÓ
Ara ens passem la meitat de la sessió amb la correcció, aclarint dubtes. Hi va haver una mica d’esvalot. Una alumna rondinava i es queixava de la dificultat de les combinacions binàries. Una altra volia que tornéssim a repassar els complements verbals i el pronom corresponent. Què faig en aquests casos? Calmar-les. Com? D’entrada, intento fer-los entendre el perquè els costa: comparem amb la seva llengua materna. Els recordo que el castellà va prescindir de dos pronoms (en /hi), tot i que ha hagut de compensar pronominalitzant els determinants (no sé si m’ho vaig treure de la màniga). A mesura que anàvem comentant cada ítem dels exercicis, em venien més ganes de fer el pallasso. Els vaig imitar en Punset desaconsellant-los la memorització a base de fer exercicis de pronoms sinó que havien d’entendre el recurs. Per tant, havien de veure quins complements hi faltaven, així els seria més fàcil saber quins pronoms havien de triar i no pas mirar d’endevinar la combinació. Vaig entrellucar assentiments de cap i closes d’ulls. A mesura que comentàvem les combinacions, va caldre adonar-los de les tematitzacions, pròpies del canal oral, (per mantenir captar l’atenció de qui ens escolta) mentre que en l’escriptura se’ns acusaria de cometre un pleonasme (pots rellegir i buscar-ne el referent).
QUÈ ES POT MILLORAR? COM HO FARÉ?
DESCRIPCIÓ DE LA PROPERA CLASSE
Haurem elaborar uns criteris per valorar la redacció de les entrades sobre el tema d’història de la llengua.
ASPECTES QUE CAL RECORDAR
Dietari d'aula 
Combinació pronominal! Quin gran tema! I com agrada als alumnes, eh? 😉 La veritat és que quan es rebel·len en contra de les pronominalitzacions i comencen a dir que són molt difícils costa fer-los canviar de parer. N’hi ha que els posen com si fos una loteria, perquè “igualment no els encertem…”. Jo els demano que em facin confiança i explico que si entenen “la mecànica del concurs” podran fer qualsevol substitució pronominal i s’oblidaran d’aquelles taules combinatòries que espanten. Però els costa ser sistemàtics i pensar pas a pas en el referent, la forma que el representa, la posició… Si s’ofusquen molt en el tema, els deixo una sessió de repòs, perquè s’ho mirin sols i en tornem a parlar més endavant. Ja veus, doncs, que no dono cap solució màgica.