DESCRIPCIÓ DE LA SESSIÓ
M’havia proposat els objectius següents:
- Reflexionar sobre el procés d’escriptura.
- Prendre’n consciència
- Conèixer les tècniques x millorar l’estil
- Aplicar una de les tècniques de revisió
ANÀLISI I REFLEXIÓ DESPRÉS DE LA SESSIÓ
- Punts forts
Els va agradar que aclaríssim els dubtes de l’anàlisi sintàctica.
També els va agradar molt el qüestionari del Dani Cassany. Es van sorprendre de la puntuació: la majoria són escriptores expertes. La sessió en orris! QÜESTIONARI D’ESCRIPTOR
Se’n va anar ufanoses de les reflexions que els vaig fer:
Com havia anat de bé la sessió anterior. No els vaig saber explicar que la deducció és complicada a l’inici, però que et condueix cap a l’aclariment. Això va ser cabdal perquè a la nova proposta de deducció es van adonar dels fenòmens fonètics.
També els vaig confessar que m’havien agradat llegir les entrades que havien publicat.
- Punts febles
Ens vam estendre estona amb la correcció de l’exercici d’anàlisi sintàctica.
Suposo que és per l’estrès, però em va venir la xorritis. Només els feia que dir parides, explicar anècdotes, etc.
QUÈ ES POT MILLORAR? COM HO FARÉ?
- + Reflexions que vaig deixar anar:
- A quina edat aprenem la llengua? com l’hem apresa? Quan es complica: quan ens escolaritzen.
- Atac contra l’acadecimisme: tot s’ha de categoritzar i sistematitzar.
- Vaig confessar que fins fa poc vaig aprendre a diferenciar el C Pred. quan concorda amb el CD. ja em costava veure’l en llatí. Em passava el mateix: ignorava la diferència entre un CN i un CPred. Cal recordar per què el CPred és un complement verbal encara que concordi amb un SN (en funció de CD). El verb (dur) exigeix què i com duus aquest què; mentre que un CN mai demana que interroguem el verb sinó el nucli del SN. (em caurà una clatellada dels de Leer.es)
DESCRIPCIÓ DE LA PROPERA CLASSE
Hem de reciclar aquesta sessió.
ASPECTES QUE CAL RECORDAR
cal que corregim els consells traduït
cal parlar de la Setmana Blanca
haurem de plantejar que facin la prova de simulacre de nou
Dietari d'aula 
Jaume, com m’agrada reflexionar sobre el procés d’escriptura. Jo, que per formació sóc “mig filla” del Daniel Cassany i la seva cuina d’escriptura, em sembla de vital importància que els alumnes en siguin conscients. De fet, sovint no es plantegen gran cosa quan són davant la pàgina en blanc i quan els fem reflexionar en tot el que comporta escriure un text (des de la planificació fins a la revisió) crec que milloren força. A propòsit d’això, he llegit l’entrada “Vamos a escribir” (http://maribelele.wordpress.com/2011/01/21/vamos-a-escribir/) al bloc Maribele.
Pel que fa a les qüestions d’anàlisi sintàctica (que també m’agraden), he de dir que sempre m’ha sorprès la importància que hi donem a les classes. Sovint he tingut la sensació que, llevat que estiguem formant persones que es vulguin convertir en lingüistes, els demanem un coneixement que els alumnes quasi no tenen ni en la seva llengua materna. De fet, encara que no sapiguem identificar amb les etiquetes sintàctiques corresponents els complements, els sabem utilitzar prou bé. Per exemple, la meva mare (de llengua materna castellana) no en sap res de sintaxi i, en canvi, quan parla català (llengua que ha après per via informal) no comet cap error. Cal, doncs, donar-hi tanta importància dins de l’aula? O potser el que cal és exposar els alumnes a models fiables?
(Jaume, no sé si era ben bé aquesta la versió anterior..)
Hem begut de les mateixes fonts pel que fa a l’expressió escrita. Amb els de distància he intentat experimentar la correcció significativa. N’he estic força content i satisfet. Encara que cal millorar –com no?– alguns aspectes. Et passo uns enllaços interessants:
Feu clic per accedir a Qu%C3%A9-hacemos-cuando-escribimos-Conclusiones.pdf
http://fezaher.blogs.uv.es/2010/11/30/escribir-con-un-objetivo/
http://reflexionemhi.wordpress.com/2011/02/02/la-meva-llengua/
aquest últim ja el vaig piular. és l’entrada d’un bloc d’una companya.
Has clavat el dit a la llaga. Sense voler-ho hem ensenyat per a alumnat lingüista i no pas per a un alumnat que ha de fer servir la llengua quotidianament. No cal que n’esmentem les causes: l’ensenyament tradicional, els embolics E-A L1 i L2, etc. Treballo l’anàlisi perquè és un curs de nivell D; si no, no hi entraria.Ara, els va bé per a la pronominalització i per a la construcció sintàctica. Tendim a l’oralitat a l’hora de redactar perquè ens/els costa planificar.
Et passo un enllaç que il·lustra prou bé tot el que debatem:
http://fezaher.blogs.uv.es/
Gràcies! Hi faré un cop d’ull.