DESCRIPCIÓ DE LA SESSIÓ
M’havia proposat els objectius següents:
§ Repassar els enllaços adversatius i concessius
§ Participar en un debat sobre Wikileaks
§ Fer un dictat
ANÀLISI I REFLEXIÓ DESPRÉS DE LA SESSIÓ
- Punts forts
Tot i que no les tenia totes —ja hi va haver algú que va rondinar pel tema—, va anar prou bé el debat.
- Punts febles
Potser les idees van ser molt pobres. Es va notar que anaven repassen els articles que havíem treballat.
Les diferents activitats per desenvolupar la tasca han d’estar descontextualitzades; si no, cansen al personal (Una altra vegada Wikileaks… podríem canviar de tema, no?).
No va tenir gaire ressò la piulada demanant aportacions al debat.
Seguiment de l’activitat i els criteris avaluatius.
QUÈ ES POT MILLORAR? COM HO FARÉ?
- Per treballar els diferents objectius d’una tasca, caldrà plantejar activitats descontextualitzades per no afartar sobre el tema de la tasca.
- Miraré de fer un millor seguiment en les activitats de grup. Potser havia d’haver intervingut en el grup en què no es va debatre sinó que dos membres van polemitzar.
- cal tenir alguna pauta o rúbrica per avaluar les intervencions orals.
DESCRIPCIÓ DE LA PROPERA CLASSE
Haurem de treballar els dialectes insulars, elaborar la base d’orientació a l’hora de preparar una argumentació i començar la unitat 3. Haurem d’habilitar una entrada per proposar les preguntes que es van pensar per al debat.
ASPECTES QUE CAL RECORDAR
Buscar el cedé de la Maria del Mar Bonet i agafar el dels dialectes.
Dietari d'aula 
Jaume,
Justament coincideixo amb el sentiment que t’han transmès els alumnes pel que fa a Wikileaks. M’explico: quan he llegit els objectius de la sessió he pensat “Ostres! Wikileaks encara? Però si ja fa molts dies que sento que en parla!” I és que de vegades els profes ens fem una mica pesats, ja que volem fer unes tasques tan “lligades” a un tema, que les acabem fent molt restringides, cosa que sovint suposa la sensació d’afartament a l’alumnat (i a mi, com a docent, també, ho confesso). Com molt bé dius, les tasques intermèdies haurien de servir per encaminar-se a la tasca final, però poden molt ben ser sobre altres temes o qüestions afins. Crec que obrir el ventall temàtic permet ampliar lèxic i aporta idees que poden enriquir la tasca final.
D’altra banda, aquest sentiment de repetició també l’he tingut moltes vegades amb els temaris dels cursos, ja que en general (i especialment al nivell bàsic i elemental) sempre es proposen treballar els continguts en els mateixos contextos: les compres, les vacances, la feina… Però com que això està determinat per les programacions, no sé si hi podem fer gran cosa. 🙂
Ah! I sobre el tema dialectal, potser els teus alumnes i tu sou fans de la Bonet, però també es podria pensar en grups com ara Antònia Font, Ocults o Ja t’ho diré, no?
Ànims i endavant les atxes!
[Ostres! Quin comentari tan llarg que m’ha sortit…! Disculpa.]
Al contrari, m’ha agradat molt.
Per molt que hi lluiti, em costa adoptar l’enfocament comunicatiu (i ens costa). Per exemple, crec que en les programacions del Consorci (glups!, ara busco que em piquin la cresta) embolica el plantejament de tasques finals i d’intermèdies. Em sembla que les intermèdies han de ser activitats per poder assolir els objectius de la tasca final. De vegades, són tasques amb uns objectius que s’aparten del de la tasca final.
La reflexió que en vaig treure: ja hauria d’haver seqüenciat les diferents unitats, però t’has acostumat al dia a dia. Per tant, crec que si t’he entès –i hi estic d’acord– hem de mirar de ser flexibles i que negociem constantment amb l’alumnat. Ara bé, també si vaig abusar del tema va ser per aprofitar el que havíem fet en activitats anteriors.
Quant al teu suggeriment, en prenc nota. Ara, també t’he de confessar un motiu: l’edat. Filla meva, sóc de la generació pont entre Nova Cançó i Rock català. Sé que hi ha més vida fora d’aquest parèntesi. He aprofitat Antònia Font. Tinc exalumnes que, gràcies a aquesta activitat, segueixen el grup mallorquí.
[Ostres! quina resposta tan llarga m’ha sortit]